Carmen Herrera (Cuba, 1915-2022) és una pionera de l’abstracció geomètrica i el modernisme llatinoamericà. Malgrat crear des de mitjans del segle XX, no va ser reconeguda fins als noranta anys. La seva obra minimalista “hard edge” destaca per la precisió, la senzillesa i l’ús limitat però impactant de colors. La seva trajectòria inspira perseverança i independència artística.
Carmen Herrera (Cuba, 1915-2022) fue una pionera de la abstracción geométrica y el modernismo latinoamericano. Aunque creó desde mediados del siglo XX, no fue reconocida hasta los noventa años. Su obra minimalista “hard edge” destaca por la precisión, la sencillez y el uso limitado pero impactante de colores. Su trayectoria inspira perseverancia e independencia artística.
Les autores s’han inspirat en referents feministes i en iniciatives que visibilitzen dones en l’art per crear les obres de les columnes. Han pres exemples de Virginia Woolf, Simone de Beauvoir i Bell Hooks, dones que van lluitar contra les desigualtats de gènere i la discriminació, transformant les seves experiències en reflexions i reivindicacions literàries i filosòfiques. També han tingut en compte obres artístiques feministes com The Dinner Party de Judy Chicago, que celebra dones històriques i mitològiques, i exposicions com Women Artists: 1550-1950, que donen veu a artistes invisibilitzades. A més, museus com el National Museum of Women in the Arts i col·lectius com les Guerrilla Girls han inspirat la idea de donar visibilitat a les dones i transformar l’espai artístic en un lloc de reivindicació i equitat. L’objectiu és combinar estètica i missatge feminista per promoure igualtat i reconeixement.
Las autoras se han inspirado en referentes feministas y en iniciativas que visibilizan a mujeres en el arte para crear las obras de las columnas. Han tomado ejemplos de Virginia Woolf, Simone de Beauvoir y Bell Hooks, mujeres que lucharon contra desigualdades de género y discriminación, transformando sus experiencias en reflexiones y reivindicaciones literarias y filosóficas. También han considerado obras artísticas feministas como The Dinner Party de Judy Chicago, que celebra mujeres históricas y mitológicas, y exposiciones como Women Artists: 1550-1950, que dan voz a artistas invisibilizadas. Asimismo, museos como el National Museum of Women in the Arts y colectivos como las Guerrilla Girls han inspirado la idea de dar visibilidad a las mujeres y convertir el espacio artístico en un lugar de reivindicación y equidad. El objetivo es combinar estética y mensaje feminista para promover igualdad y reconocimiento.
Autors: Paula García, Ariadna Gargallo, Rosanna Ramos, David Rubio, Dúnia Sirvant i Emma Tornay.