Emily Kame Kngwarreye (Utopia, Austràlia) és una de les artistes contemporànies més rellevants d’Austràlia. Tot i començar a pintar tard, entre 1988 i 1996 va crear més de 3.000 obres inspirades en la cosmovisió Anmatyerre, els relats “Dreaming” i el paisatge del desert. La seva paleta vibrant i expressiva transmet identitat cultural, connexió amb la terra i força visual.

Emily Kame Kngwarreye (Utopia, Australia) es una de las artistas contemporáneas más destacadas de Australia. Aunque comenzó a pintar tarde, entre 1988 y 1996 creó más de 3.000 obras inspiradas en la cosmovisión Anmatyerre, los relatos “Dreaming” y el paisaje del desierto. Su paleta vibrante y expresiva transmite identidad cultural, conexión con la tierra y fuerza visual.

Les autores s’han inspirat en referents feministes i en iniciatives que visibilitzen dones en l’art per crear les obres de les columnes. Han pres exemples de Virginia Woolf, Simone de Beauvoir i Bell Hooks, dones que van lluitar contra les desigualtats de gènere i la discriminació, transformant les seves experiències en reflexions i reivindicacions literàries i filosòfiques. També han tingut en compte obres artístiques feministes com The Dinner Party de Judy Chicago, que celebra dones històriques i mitològiques, i exposicions com Women Artists: 1550-1950, que donen veu a artistes invisibilitzades. A més, museus com el National Museum of Women in the Arts i col·lectius com les Guerrilla Girls han inspirat la idea de donar visibilitat a les dones i transformar l’espai artístic en un lloc de reivindicació i equitat. L’objectiu és combinar estètica i missatge feminista per promoure igualtat i reconeixement.

Las autoras se han inspirado en referentes feministas y en iniciativas que visibilizan a mujeres en el arte para crear las obras de las columnas. Han tomado ejemplos de Virginia Woolf, Simone de Beauvoir y Bell Hooks, mujeres que lucharon contra desigualdades de género y discriminación, transformando sus experiencias en reflexiones y reivindicaciones literarias y filosóficas. También han considerado obras artísticas feministas como The Dinner Party de Judy Chicago, que celebra mujeres históricas y mitológicas, y exposiciones como Women Artists: 1550-1950, que dan voz a artistas invisibilizadas. Asimismo, museos como el National Museum of Women in the Arts y colectivos como las Guerrilla Girls han inspirado la idea de dar visibilidad a las mujeres y convertir el espacio artístico en un lugar de reivindicación y equidad. El objetivo es combinar estética y mensaje feminista para promover igualdad y reconocimiento.